IMG-20200331-WA0004
Alexis Serra

Alexis Serra

Covid-19 i l’ús del temps

El Coronavirus ha capgirat el nostre dia a dia com un mitjó.  De sobte ens hem hagut d’adaptar a gestionar diferent les nostres 24 hores del dia de com ho fèiem ahir.

El mon laboral ha trobat en el teletreball, una fórmula d’emergència necessària per mantenir la relació contractual i permetre, en aquells casos que sigui necessari, una certa conciliació laboral, familiar i personal. Empreses i treballadors s’han hagut d’adaptar tant ràpid com han pogut a aquesta forma de treballar, sempre allà on sigui possible teletreballar, evidentment. 

Cal dir que l’adaptació a aquesta forma de  treball, s’adopta com a resposta a una situació d’emergència, més que no pas com un mecanisme de millora de la productivitat, retenció del talent,  reducció de la contaminació o l’estalvi energètic. La figura del teletreball ens pot permetre trencar barreres que ajudin a incorporar el treball no presencial com una fórmula que es vagi assimilant i normalitzant per tal d’incorporar-la com un factor cultural més en la nostra esfera laboral, i evidentment ha de ser una fórmula que ajudi en termes de conciliació més que de confinament.

La cultura del teletreball, sense la pressió d’aquesta situació d’emergència, hauria d’ incorporar no només dels equips informàtics, sistemes de comunicació i de connectivitat necessaris per dur-lo a terme i garanties en seguretat laboral i psicosocial sinó també tot un conjunt de bones pràctiques en la forma d’organitzar-se el temps, de gestionar els descansos i evitar distraccions a partir de l’autoexigència.

Està suposant també la incorporació d’aplicacions web Office per treballar en el núvol facilitant l’accés remot de totes les persones connectades a tota la informació a temps real, i de les aplicacions del control de temps, com una nova cultura del treball per a moltes persones. També un increment de les reunions virtuals i per tant de les aplicacions dedicades a garantir la comunicació audiovisual entre persones evitant desplaçaments, estalviant temps i en aquest cas riscos de contagi.

La reacció al #coronavirus ens limita molt les possibilitats del nostre gaudí personal sense possibilitat de consumir presencialment oci, cultura o gastronomia. Això ha provocat que part d’aquest consum es faci on-line (plataformes audiovisuals, ofertes de concerts i obres de teatre on-line…) a banda de recórrer a la lectura clàssica d’un bon llibre de la nostra estanteria.

I sorgeixen múltiples iniciatives ciutadanes que davant el Covid-19 busquen com solventar dificultats que tenen moltes famílies ja sigui en el suport per anar a comprar, ajudar a la gent gran, fer activitats en línia, o per als més petits. 

Les crisis també son oportunitats. La del Covid-19 ens ha d’ensenyar a normalitzar el treball més flexible, eficient i productiu, d’entendre millor el recurs del temps per saber-lo aprofitar millor, d’evitar més mobilitats de les necessàries i familiaritzar-nos amb l’estalvi energètic, i com no, saber valorar millor, dones i homes, l’equilibri necessari per conciliar laboral, familiar i personalment amb plenitud. Si ho hem fet davant d’una crisi sapiguem impulsar-ho a partir d’ara.  

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on linkedin
Share on print
Share on email